FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'ànim plenament satisfet. Gaudir d'una felicitat constant. felicitat eterna Beatitud 2 1 . Sort feliç, esdeveniment feliç. Poder tornar a veure el seu fill: quina felicitat! Viatjar amb felicitat. Desitjar a algú tota mena de felicitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual el món realment existent és el millor dels mons possibles. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l'aspecte més favorable. La poetessa alternava constantment l'optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del dia que comprèn les darreres hores de la tarda incloent-hi el crepuscle vespertí. de vesprada A la vesprada. Proposà al seu xicot de veure's el dissabte de vesprada havent dinat. Ens trobarem de vesprada, quan comenci a fosquejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la nit. aclucar-se d'ulls Tancar els ulls. aclucar-se d'ulls [o aclucar els ulls] No voler veure, considerar, etc., alguna cosa. Destruir, esfondrar. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat. Aclucar-se els filferros d'una gàbia. Aclaparar. Aquesta malaltia l'ha aclucat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
veure les coses com si estiguessin dibuixades. gràfica d'una funció Lloc geomètric determinat pels punts del domini de la funció i llurs imatges. Dit clarament, vívidament, fent veure les coses com si estiguessin dibuixades. Una expressió gràfica. Un autor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom personal de tercera persona el darrere un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o darrere un pronom feble acabat en vocal, sempre, però, que la forma l' no sigui possible. Veure'l. Me'l dona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que afirma que el món és dolent o que el mal triomfa sobre el bé. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l'aspecte menys favorable. La poetessa alternava constantment l'optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de pensaments, d'imatges, d'emocions, que ocorren durant el son. Tenir un mal somni. Veure una cosa en somni. Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles. Esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se. Il·lusió cara. Idea [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri. Pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes, etc., d'un altre. Feia compassió de veure. Tenia llàstima i compassió d'aquella pobra gent. Sentir compassió pels que pateixen desgràcies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Horror, por terrible. Era un espectacle que feia feredat. Aquelles històries em feien esborronar de feredat. Gran admiració barrejada d'espant. Feia feredat la gentada que hi havia. Quina feredat, aquella gentada! Fa feredat de veure la quantitat de menjar que es malbarata cada dia. [...]
